La tradició salinera de l'illa de Menorca es remunta al segle XIV. El 1303, Dalmau Sagarriga, lloctinent reial del Regne de Mallorca, va declarar que la recol·lecció de sal per a ús personal seria gratuïta a l'illa de Menorca.
Les antigues societats de l'illa de Menorca recol·lectaven la sal dipositada en contenidors naturals excavat a les roques de la costa, els cocós. L'aigua del mar els omplia amb l'acció de les ones. Després, en la temporada seca, l'aigua s'evaporava i la sal quedava.
En el Tractat d'Utrecht de 1713, els anglesos van proposar establir una base naval a l'illa, cosa que els donaria control estratègic sobre el Mediterrani occidental. Aleshores van sorgir concessions per a projectes de producció de sal. Tots els experiments es van concentrar a les àrees costaneres del nord de l'illa.
Existien quatre salines, totes al nord de l'illa: La Concepció, abans anomenada Salines Noves, a Fornells. Les salines de Tirant Vell, des d'aleshores anomenades Ses Salines Velles, també a Fornells. Les Salines d'Addaia. Les Salines de Mongofra, ubicades al fons del port d'Addaia.
La producció industrial de sal va continuar al segle XX. La competència amb la sal importada de les grans àrees de producció espanyoles i estrangeres va forçar el declivi de la indústria salinera menorquina.
De les quatre salines que existien en aquell moment, La Concepció és l'única que encara està en funcionament.
