La tradició salinera de l’illa de Menorca es remunta al segle XIV. En 1303, Dalmau Sagarriga, lloctinent real del Regne de Mallorca, va declarar que la recol·lecció de sal per a ús personal seria gratuïta a l’illa de Menorca.

Les antigues societats de l’illa de Menorca recol·lectaven la sal dipositada en contenidors naturals excavats en les roques de la costa, els cocós. L’aigua de la mar els omplia amb l’acció de les ones. Després, en la temporada seca, l’aigua s’evaporava i la sal quedava.

En el Tractat d’Utrecht de 1713, els anglesos van proposar establir una base naval a l’illa, la qual cosa els donaria control estratègic sobre el Mediterrani occidental.Llavors van sorgir concessions per a projectes de producció de sal. Tots els experiments es van concentrar en les àrees costaneres del nord de l’illa.

Existien quatre salines, totes en el nord de l’illa: La Concepció, abans anomenada Salines Noves, en Fornells. Les salines de Tirant Vell, des de llavors anomenades Ses Salines Velles, també en Fornells. Les Salines de Addaia. Les Salines de Mongofra, situades en el fons del port de Addaia.

La producció industrial de sal va continuar en el segle XX. La competència amb la sal importada de les grans àrees de producció espanyoles i estrangeres va forçar el declivi de la indústria salinera menorquina.

De les quatre salines que existien en aquest moment, La Concepció és l’única que encara està en funcionament.