La tradició de la sal a l'illa de Menorca es remunta al segle XIV. L'any 1303, Dalmau Sagarriga, lloctinent reial del Regne de Mallorca, va declarar que la recollida de sal per a ús personal seria gratuïta a l'illa de Menorca.
Les antigues societats de l'illa de Menorca recollien la sal que es dipositava dins dels contenidors naturals excavats a les roques del litoral, els capolls. L'aigua del mar els omple amb l'acció de les onades. Més tard, a l'època seca, l'aigua s'evapora i queda la sal.
En el Tractat d'Utrecht de 1713, els anglesos van proposar establir una base naval a l'illa, que els donaria un control estratègic sobre la Mediterrània occidental. Aleshores van aparèixer les concessions per a projectes de producció de sal. Tots els experiments es van concentrar a les zones costaneres del nord de l'illa.
Hi havia quatre salines, totes al nord de l'illa: La Conceptio, antigament anomenada Salines Noves, a Fornells. La salina del Tirant Vell, anomenada des de llavors Ses Salines Velles, també a Fornells. Les Salines d'Addaia. La Salinera de Mongofra, situada al fons del port d'Addaia.
La producció industrial de sal va continuar al segle XX. La competència de la sal importada de les grans zones de producció espanyoles i estrangeres va obligar a la decadència de la indústria salina menorquina.
De les quatre salines que hi havia a l'època, la de La Conceptio és l'única que encara funciona.
